Ja sóc és pot dir que sóc matxo després de completar Pels Camins dels Matxos, una marxa molt bonica i també molt dura. Però valia la pena tot l’esforç que he necessitat per acabar-la.

Començava una mica abans de les 6:30 del matí després de recollir el dorsal i el briefing corresponent. En donar la sortida ja veig que no serà un passeig perquè molta gent ja surt corrents. Es nota que els controls horaris són exigents i no et pots encantar, així que tocarà espavilar-se.

Quan porto uns 4kms em trobo al Xavi Giné del UEC Tortosa que pobre ha d’abandonar per problemes al genoll. Arrastra la lesió d’un cop a la cursa de Panxampla i es veu que no s’ha curat plenament. Una llàstima perquè segur que hagues estat dels de davant de tot, però la decisió és acertada ja que els recorregut, com podré comprovar jo després, és molt exigent.

Després de passar el primer avituallament al Km6 arriba la pujada a Bellmunt acompanyats d’una espessa boira que li dona un aire místic a l’ascensió. Poc a poc es va anant cap a dalt en mig d’un ambient humit, amb el troç final crestejant. Arribat a l’avituallament ens espera uns entrepans d’embotit i Coca-cola. Després de menjar toca una baixada molt divertida però molt humida per lo que miro de no xafar la pedra banyada, a perill de patinar.

Després de la baixada ens trobem un avituallament i a partir d’ara toca pujar un altre cop cap al C3 on hi ha punt de tall i a continuació cap al Puigsacalm.

Amb paciència arribo al C3 amb 1h20 de marge. De moment vaig be i començo l’ascensió cap al Puigsacalm. La boira és espessa i costa veure la gent que va davant teu. Sort que el recorregut està ben marcat. Comença a fer fred així que em poso el tallavent i els guants. El paissatge ha canviat radicalment i han desaparegut pràcticament els arbres. Arribo al desvio de la pujada que sort que m’avisen sinò m’hagues passat la pujada final. És poc troç, però a mesura que vas pujant es nota el fred més intens i sobretot el vent. Arribo a dalt de tot on deu n’hi do la gent que hi ha animant.

Ràpidament cap a baix i direcció a la Collada de Bracons. Després d’una zona plana arribo a un tap i és que esta la baixada cap a la collada on acertadament han posat unes cordes. El descens és complicada em toca posar cul a terra i els guant canvien de color del fang que hi ha. Superat aquesta part complicada, arribo a la Collada on hi ha un avituallament. Una mica de coke i fruits secs i cap a baix, direcció al Pla de Vola.

Després d’uns quilòmetres corredors de baixada, arribo al C5 i ataco la salsitxa amb formatge, traguet de porró de vi, una mica de meló i quan ja estic ben fart sento que un diu “això ho menjo a la tornada”. I es que ara toca la pujada de 500m de desnivell a Cabrera i tornada al mateix punt. Buf, no saber-ho abans.

Així que, com que no hi ha més remei, començo a pujar  a ritme tranquil. Em noto que les cames ja estan carregades i vaig amb precaució no sigui que tingue alguna estrabada als bessons. Poc a poc allò es va empinant i cada cop vaig més lent. Un que va al meu ritme ja m’avisa:”Ja veuràs a les escales“.

I finalment arribem a les temudes escales, amb uns esglanons que fa que em costi pujar. A més el fort vent apreta així que em poso un altre cop el tallavents i els guants tots enfangats.

Finalment arribo en paciència a dalt a Cabrera on  hi ha l’avituallament C6 i comencem la baixada de retorn al pla de la Vola per una baixada en alguns llocs amb fang i que llisca bastant. En algun moment toca posar cul a terra. Després, un ratet més de pista, ja torno a estar al pla de Vola.

Com que he portat la vamba esquerra solta em noto que em tinc un principi de butllofa i opto per fer canvi de mitjons i apretar una mica més la sabatilla però sense passar-me, no sigue que després em faci mal l’empeine com em va passar a la Molins-Vilafranca. Continuo la marxa de cara a fer la darrera pujada. Aquest troç te algun moment bastant empinat per una pedra empinada que per sort no ha plogut, sinò hagués patit de relliscar. De moment les sabatilles es comporten molt decentment. Quasi dalt de  tot hi ha un avituallament on reviso el que queda i veig que encara falta una darrera pujadaque no tenia contemplada. Resulta que el perfil que jo porto a la xuleta és del perfil de 2010 i l’any passat van posar una darrera pujada com a premi de celebració del 10è aniversari, pujadeta que han conservat aquest any.

Baixant la penúltima elevació trobo la balisa número 3. Ja només en queda una. A meitat del descens el bessó dret em fa un senyal de rampa. Mal assunto. Tocarà anar amb molt de compte. A més també tinc molèsties al musle esquerre.Per això la darrera pujada  em toca anar  controlant be tots el moviments. Després de completar l’ascens i descens arribo a una carretereta on a 500m hi ha el control 9. Resten només 7.2km.

Sembla que el pitjor ja ha acabat i només penso en fer el més ràpid possible els darrers quilòmetres. Tot i que les cames estan prou be continuo tenint molèsties  a la planta del peu. L’únic que vigilo és trobar la quarta i última balisa per marcar, no sigue que me la passe. Finalment la trobo i ja puc estar tranquil. Els darrers quilòmetres intento fer corrents per mirar de baixar de les 12:30 que és el temps just que faig. Ja està completada i acabant bastant sencer.

Una dutxeta d’aigua calenta i un bocadillet de salsitxa acompanyat de porró de vi i de retorn a casa amb ganes de tornar l’any que ve.